General,Política

VOTARÉ #NOSÍ

7 Nov , 2014  

Esdevenir Estat no li puc desitjar a cap país. En el millor dels casos podria desitjar-li tenir-ne, disposar-ne o qualsevol altre verb que es pogués mantenir sota control. Però esdevenir Estat seria reduir gent, territori i paisatge a una simple estructura administrativa. Nosaltres, els qui vivim aquí, mai serem Estat perquè sempre hem sigut molt més que això, i el redactor de la pregunta ja ho hauria de saber.

Votaré NO a l’Estat català perquè d’Estat ja en tenim. L’Estat és la policia avortant el Multireferèndum, és el govern de la Generalitat aturant el primer decret d’una Llei de consultes que havia costat tres anys a fer-se. Ja en tenim d’Estat, però declaradament submís a la Constitució espanyola, a la Caixa i la Merkel. És l’Estat dels corruptes que ens han mantingut en el post-franquisme més llarg de tots els possibles.

Tot i això, fins fa unes setmanes hagués votat SÍSÍ. Hagués fet vot útil si algú m’hagués assegurat que ho seria. M’hagués enganyat amb la mentida d’una consulta no vinculant per intentar fer-la vinculant amb la participació massiva i trencar amb l’Estat espanyol de la forma més democràtica. Lluny d’això, el president ens ha convidat a omplir de vots unes urnes amb les quals no estableix cap altre compromís que unes noves eleccions. Com si la seva feina no fos acceptar-ne el resultat, executar-lo o dimitir.

Així han malmès el dret a decidir, portant-lo primer al terreny del dret a opinar i després al dret a elegir nova gent que decideixi per nosaltres. Així defugen les reivindicacions d’ampliació de la democràcia que sempre han brotat al país i que s’han fet més evidents des del 15m. Així insinuen que el dret a decidir no pertany a la ciutadania, sinó als estats i als governants. Així l’han barrejat amb el dret a retallar.

Ara doncs, votaré NO als gestors de l’actual procés i a la seva manera fer, incapaços de mantenir una convocatòria seriosament organitzada, amb suficient antelació i d’habilitar un debat amb defensors i oponents.

I ja que hi som, votaré NO a l’ANC per no haver-se cregut el referèndum d’autodeterminació i no haver posat tots els seus mitjans a garantir-lo poble a poble, durant tot aquest any, fins a fer-lo inevitable. Una cosa semblant ha passat amb l’esquerra independentista que no ha cobert l’espai de carrer que deixava l’ANC. En definitiva, el meu NO serà també per la mandra i la poca autoconfiança, que sovint ens fa demanar a tercers que facin allò mateix que nosaltres podríem fer.

Dit això, votaré un SÍ rotund i sense esquerdes a la independència política i econòmica de Catalunya.

Votaré SÍ perquè votar dependència mai serà propi de l’esquerra. Votaré SÍ per una independència sense límits amb la que puguem organitzar-nos de la manera que acordem millor, directament i sense imposicions. Votaré SÍ a la independència d’aquest tros de país i a la igualtat de tots naltres, sigui quina sigui la nació de cadascú. Votaré SÍ a la independència que es demostra caminant, desobeint als qui la volen limitar i bregant amb els riscos..